Metàfora de l'educació

Si hagués de trobar alguna metàfora que reflectís com entenc la feina de mestre d'escola seria la d'un viatge, un llarg viatge pels oceans en un gran vaixell de vela d'aquells que necessiten de moltes mans per arribar a bon port.
El viatge d'aprenentatge de fet duraria tota la vida, perquè tothom estem sempre aprenent coses, tant mestres com alumnes, però les etapes reglades (una mena de "llibre de ruta") serien òbviament les que marca la llei d'educació i els decrets corresponents d'infantil, primària i secundària.
El timó el portaria cada un dels diversos mestres i els seus respectius alumnes participarien activament en la feina de conèixer's a si mateixos i descobrir el món que els envolta i les seves dificultats (la mar poques vegades està en calma), trobant la manera d'apropar-se a uns objectius més o menys ambiciosos i definits que són els que marca el capità.
La part de la planificació és potser la més difícil: no es tracta només, ja ho sabem, d'aprendre a fer nusos o interpretar els mapes o qualsevol altra feina més o menys tècnica sinó de quelcom molt més complex, gradual i planificat: que el viatge s'ajusti al llibre de ruta, que es cumpleixin un objectius dins d'un periode temps determinat (unitat, trimestre, curs, etapa, nivell...) preveure els possibles entrebancs que ens trobarem, planificar les activitats, motivar els alumnes, evaluar el rendiment i l'actitud...
He dit que la (bona) planificació és una tasca difícil, però per els interins com nosaltres fa poc temps que tenim un timó a les mans i de vegades ens trobem que la mar alguns dies està molt moguda i hem de fer més esforços per controlar el vaixell; fins i tot ens podem trobar elements exteriors com ara un ruixat que poden afectar el rumb, i en aquest cas el millor que podem fer es esperar que escampi el temporal.
Sens dubte el més apassionant és comprovar com el viatge i la interacció entre alumnes i mestre ens ensenya noves coses cada dia i per tant es fa difícil caure en la rutina. Quan estàs començant el que hi ha més aviat és la incertesa cada vegada que agafes el timó de si tot anirà segons el que havies planificat o si hauràs d'improvisar solucions als entrebancs que van sorgint sobre la marxa. Alguns dies potser ets com el capità que s'orienta només mirant l'horitzó o les estrelles, però això només serveix per a trajectes curts o vorejant la costa. Pels viatges més llargs en canvi es fa imprescindible una bona planificació, seguir els mapes i utilitzar tots els instruments possibles perquè els mariners no se't cansin si passen massa estona només bregant amb les vel·les.
Per allà on passa el teu vaixell hi han passat molts altres abans, però ben segur que no totes les rutes són igual de bones: has de conéixer les característiques de la teva nau i de la teva tripulació (amb tota la seva diversitat) i trobar la que més s'escau.
El timó s'ha d'agafar amb força sinó vols que sigui el mar (o potser els aprenents mariners) qui et marquin el rumb a seguir pel vaixell. Però això no vol dir mai que l'actitud del capità hagi de ser inflexible:  ha de saber escoltar i comprendre els seus mariners, que estan fent (ells sí) el seu primer viatge en aquest vaixell, mentres que per a tu només és el primer viatge amb la responsabilitat d'un capità, que és molta.