Reflexió a partir del vídeo "Racisme"

Aquest és un bon exemple de com utilitzar les eines audiovisuals d’una manera creativa per fer-nos arribar d’una manera colpidora un missatge incòmode però ben real com és el de que vivim en una societat on els prejudicis racistes són molt més estesos del que ens pensem. Potser la més destructiva de les actituds que es veuen en el vídeo és la de la mare que està contribuint a perpetuar uns models negatius racistes en reprendre i ensenyar la seva filla que no ha de relacionar-se amb gent com aquest jove negre. L’escola és una poderosa eina socialitzadora, en el sentit d’ensenyar a conviure en la societat i ha de tenir sempre presents els valors i normes que ensenya i promou.

En aquest sentit els mestres hem d’estar molt alerta per detectar de seguida qualsevol actitud per part de l’alumnat que pugui indicar l’arrelament de qualsevol creença o costum contrari a valors universals  com igualtat i justícia i a les normes integradores que tota bona escola ha de defensar. Potser una de les actuacions més efectives en casos de conflicte sigui la del tutor a les xerrades amb tot el grup classe, perquè si aquests comportaments estan molt arrelats l’alumne molt probablement no canviarà el seu punt de vista després d’una simple reprimenda per part del professor de torn. S’ha d’intentar que l’alumne sigui conscient d’allò que hi ha de negatiu en la seva actitud a partir d’una reflexió col·lectiva del grup (dirigida amb hàbils preguntes) durant la tutoria: allà podrà escoltar les opinions d’altres companys, a qui normalment els encanta xerrar i donar el seu punt de vista sobre situacions concretes que hagin viscut a l’escola o fora d’ella. D’aquesta manera el tutor també podrà fer-se una idea més general del que pensa el grup, i actuar en conseqüència: potser allò que semblava un comportament aïllat no ho és tant o potser al darrera del que semblava una actitud racista hi han influït altres elements. Quan hi ha algun conflicte a l’aula hem d’escoltar sempre totes les parts implicades i conèixer els detalls i els antecedents, que ens poden donar la clau. (Quin professor no ha castigat mai algun alumne quan l’hem sentit insultar un company i després hem sabut que l’altre tampoc s’havia quedat curt i l’havia provocat...)

Alguna companya va veure el vídeo en clau simbòlica i va comentar (molt encertadament) que el fet de que el noi negre hagués d’enfilar-se per la farola era una imatge que representava la seva lluita dins la societat contra els obstacles, i que els diversos colors dels globus representaven la multiplicitat de situacions racistes amb què s’havia trobat. Potser és aquesta la imatge més trista: no es tracta d’un cas aïllat de racisme, sinó d’un fet repetit molt sovint, d’un comportament enquistat a la nostra societat i difícil de desterrar; però no per això ell perd la seva actitud lluitadora, tot i que deduïm el seus sentiments d’amargor i potser ressentiment per aquesta injustícia tan flagrant.

Hem de fer una lectura del vídeo que vagi més enllà de les simples referències al racisme i la xenofòbia i la discriminació per raons de raça. El fet que el protagonista sigui negre no ha de restringir l’abast de la crítica; tots sabem que les discriminacions també poden ser per raons de sexe, religió, ideologia o d’altres característiques més subtils o difícils de quantificar i d’observar a simple vista. A les escoles públiques més que a qualsevol altra hem de lluitar per una visió integradora però alhora respectuosa amb les individualitats. No em refereixo a les diferències de nivell d’aprenentatge i adaptacions curriculars que se’n derivin; em refereixo a aquells alumnes que de vegades són marginats pels companys per determinats trets de la seva personalitat que els compliquen la seva acceptació dins el grup. La llista d’exemples podria ser infinita, com infinita és la varietat de personalitats que podem trobar. Però tots hem caigut alguna vegada en el vici de  posar etiquetes d’una manera més o menys intuïtiva o raonada, fruit de l’observació del que és típic i no tan típic... L’estadística i la observació del dia a dia són eines útils, però el fet d’establir una sèrie de variables i zones intermitges de comportament més repetits no ens ha de fer rebutjar o condemnar per norma les excepcions dels extrems de la taula, que ens ensenyen el veritable significat de la paraula “tolerància” i posen a prova els nostres propis prejudicis i creences.