Reflexió sobre el power point "El nus al llençol"

Darrera un disseny un pel ensucrat i gairebé "naif" de postaleta de felicitació trobem en aquest power point una senzilla història molt humana i tendra que ens fa reflexionar sobre un tema cabdal que a tots ens hauria d'interessar i que per sort mai no passarà de moda: el de la comunicació entre pares i fills.

Potser no tots nosaltres hem viscut encara l'experiència (ni potser ho farem) de ser pares o mares però tots som fills dels nostres progenitors i en la nostra convivència al llarg dels anys amb ells hem viscut experiències molt diverses que molt possiblement ens han deixat alguna emprempta en la nostra personalitat, més enllà de la simple anècdota i dels records, més o menys llunyans en el temps. 

La nostra personalitat d'adults s'ha anat forjant al llarg dels anys a travès de les nostres vivències, però molt especialment les que giran al voltant d'aquesta espècie de "sistema planetari" que forma la família i que quan som petits va girant al nostre voltant per protegir-nos i que a poc a poc a poc es va obrint també a la influència de les òrbites d'altres "planetes" que es van afegint paulatinament al llarg de la nostra vida: els primers són els pares i els avis, després els germans, més tard els amics i l'escola, la primera parella, la feina, etc etc.

No cal ser un expert en psicologia per adonar-se'n que com a persones que som (i que vivim en societat) en tots aquests àmbits de relació amb el nostre entorn hi està implicada amb més o menys força l'afectivitat. Com més forta sigui la implicació afectiva més profunda serà l'emprenta que hi deixi en la nostra memòria personal i intransferible. Si recordeu aquella obra mestra del cinema que és "Blade Runner" del director Ridley Scott, un dels grans encerts de la història de Philip K.Dick en que es basava era el mostrar la necesitat d'inserir records emocionals ens els androides per fer-los creure (i viure) la seva ficció com a persones: només així aquella creació d'ingeneria genètica de laboratori podria considerar-se una imitació gairebé perfecta... tan perfecta que els androides acabaven també desenvolupant sentiments i patologies que interferien en el compliment de les funcions per les quals estaven inicialment dissenyats.

Com més afectiva sigui una relació més difícil serà qualsevol canvi que no provingui de l'evolució natural dels fets; intenteu per exemple canviar la llengua amb la qual us relacioneu amb la vostra família i veureu com és de difícil: jo per exemple vaig fer un esforç titànic quan anava a la univedrsitat per recuperar el gallec perdut a meva primera infància; els vincles emocionals eren tan forts que al principi semblava una lluita contra-natura, contra un costum establert i fixat durant prop de 20 anys, però al final ho vaig aconseguir amb l'ajut d'un altre vincle emocional, el de la relació amb els avis, monolingües en gallec de sempre.

Hem sentit més d'una vegada històries sobre pares angoixats per la manca de temps per dedicar a la família, i sens dubte els fills són els qui més en poden patir les conseqüències: els èssers humans tenim un cervell i un període de desenvolupament molt més llarg que qualsevol altre èsser viu del planeta i els trets bàsics de la nostra personalitat no s'acaben de formar fins a l'adolescència i fins i tot els pares treballadors més ignorants intueixen que han d'estar a prop del seu fill si volen deixar-hi una empremta emocional forta i duradora. Però com fer-ho si per desgràcia el nen passa més temps amb la "canguro" o a l'escola, o encara pitjor, sol a la seva habitació? El pare protagonista d'aquest power point ha trobat un mètode ben senzill per no perdre la comunicació amb el seu fill i per demostrar-li el seu afecte: un simple nus al llençol que li recordés cada nit que sempre el tenia present, encara que no es poguessin veure. Res més sincer i directe que un gest: des de petits la nostra socialització també ens ha ensenyat a "vestir" molt bé les nostres mentides amb paraules, i segurament per això a aquest nen li serà difícil oblidar un gest tan senzill, entenedor i sincer com el d'aquest nus. Comunicació no verbal 100% efectiva i, mai millor dit, afectiva.