Tancament del curs

Ja hem arribat al final del curset i per sort puc afirmar que no s'han complert les negríssimes prediccions  d'algun company de feina que l'havia fet temps enrera i m'havia comentat que seria "una pérdua de temps" i que passaríem el temps explicant-nos les nostres "batalletes" del dia a dia a l'escola amb una mica de teoria de tant en tant.

Ha estat l'experiència més positiva i anticonvencional que he viscut en els darrers anys des de el punt de vista pedagògic, i per aquest motiu (a més de la bona relació amb els companys) m'emportaré un molt bon record i, molt més important, unes quantes "lliçons" apreses d'una manera diferent:

• Les dinàmiques d'aula amb les quals abordàvem sobre els diversos temes del curset em semblen una manera perfecta de treballar-los, fomentant la reflexió crítica i el diàleg constructiu: primer individualment, després en petit grup i finalment en gran grup. Aquest intercanvi d'opinions ha estat sempre molt enriquidor, perquè et manté sempre actiu i despert, en comptes de ser la típica classe magistral de l'expert que es limita a exposar el seu punt de vista. Sí que hem tingut una certa base teórica (en power points comentats) però aquesta més aviat ha actuat com a trampolí perquè fosim nosaltres els que arribessim a través de la pluja d'idees al moll de l'òs de cada qüestió.
• A l'ensenyament no hi han fórmules màgiques que valguin per tothom i escoltar i analitzar multiplicitat de punts de vista ens fa tenir una visió més oberta i flexible i adonar-nos de que el veritablement important és trobar el teu propi camí i la teva pròpia manera de fer. Està tot inventat perquè la nostra és una feina molt antiga i per tant hem de saber empapar-nos de les experiències dels companys, perquè de tot se'n pot extreure alguna lliçó (fins i tot de les que han estat més negatives).
• És la primera vegada que treballo un blog en internet i la veritat és que (un cop salvats els entrebancs tècnics inicials) ho he trobat molt engrescador. No tinc cap afany exhibicionista (el taló d'Aquiles de molts suposats gurus d'internet) però sí que veig en el blog una eina de comunicació dinàmica i activa (un cop més) immillorable. Si haguéssim escrit el típic dossier portafoli tot hauria quedat més tancat entre mestre i alumne i en canvi gràcies a internet tenim múltiples canals de comunicació oberts amb els companys del curs i amb la resta del món; fins i tot serveix per fomentar que repasis el que has escrit i en facis modificacions o afegits constantment, perquè que hi penses sempre et van sorgint nous interrogants i de vegades fins i tot alguna resposta. Alguns fins i tot tenim el detall d'orgull personal d'intentar mimar el màxim possible l'estil perquè la lectura no sigui feixuga. Diuen l'allau d'informació que ens dona la xarxa ens ha fet més mandrosos i superficials, però jo penso que això és més aviat una qüestió de la personalitat de cadascú: sigui quin sigui el mitjà que utilitzem, sempre trobarem qui va per feina i ho liquida tot amb quatre frases i qui li dona moltes voltes i busca la reflexió més filosòfica i en profunditat.
• No tots els temes que hem tractat m'han semblat igual d'engrescadors; jo per exemple em vaig avorrir molt amb el de seguretat i riscos laborals, i de fet estic convençut que no hi ha cap mestre ni mètode en el món que me'l pugui fer veure amb uns altres ulls. Hagués preferit dedicar aquella sessió a aprofundir més en d'altres temes que toquen més de ple l'ensenyament.
• Ja que parlem d'aprofundir, si hagués de trobar un defecte digne de menció d'aquest curs seria precissament el fet de que la magnitud i complexitat del programa hauria necesitat unes quantes sessions més, sobre tot ara que tots teníem el sistema molt ben rodat i havíem anat perdent la por a expressar-nos davant dels companys sobre temes tan seriosos. L'únic inconvenient és la despesa de temps i benzina que ens suposa desplaçar-nos tan lluny.
• En el meu cas vaig acabar la carrera en els anys noranta i després de fer l'antic CAP em vaig desvincul·lar durant molts anys del món de l'ensenyament, al qual hi he tornat amb moltes ganes fa tres anys (sempre a secundària, fins aquest curs); per això aquesta curta experiència del "Comencem bé" m'ha servit encara més per adonar-me de tot el que encara haig d'aprendre per ser un bon professional d'aquesta feina tan complexa que és fer de mestre. de fet m'estic plantejant fer algun master en temes de pedagogia, que és una de les grans mancances de la universitat, al menys en els temps que vaig estudiar jo. Per a mi tot a estat nou, no estava refrescant cap coneixement anterior, i això m'ha fet trobar aquesta experiència encara més estimulant.

No se m'acut res més per avui. No sé si demà em vindran noves idees al cap però de moment ho deixo penjat, que a més em tanquen l'escola (avui tinc sort i ho fan més tard).

No m'agrada utilitzar les cites quan escric perquè des de que algú va inventar els diccionaris de cites s'han convertit en un recurs massa fàcil, però reconec que m'agrada molt llegir-les i que si són ben escollides sempre ens fan reflexionar. He seleccionat com a tancament una extreta d'un article molt recent del pedagog Saturnino de la Torre a una entrevista de "La Contra" del diari La Vanguardia (una veritable mina de sapiència i sorpreses a la qual sóc addicte):

                             "Educar es sacar lo mejor de cada persona"
                              (Saturnino de la Torre)

Espero que ens podem tornar a trobar algun dia en algun altre curs tan dinàmic, pedagògic i poc convencional com aquest. Ens veiem a la festa de comiat!